divendres, 5 de novembre de 2010

Vos propose un joc!

Hola perles:
Se m'ha ocurrit el principi d'un relat, se m'ocorren mil formes de seguir-lo i, com no se per quina decidir-me vos propose una coseta: anem a seguir-lo entre tots! Jo vos deixe açò per ací i qui vullga (si vol algú) que em deixe la seva continuació i em quedaré la que més m'agrade, que s'endurà de premi (Trrrrrrrrrrrrrrrrrr) una convidada a café! (bieeeeeennnnn!!!). Bé, si ningú s'anima (que és el que estime més probable), ja continuaré jo el dijous que ve, però volia probar l'experiment, a vore que passa! Ànimeu-vos! Muas.

Estava asseguda al café, mirant al buit i pesant simplement en eixa oloreta negra que sortia de la tassa: amb la ment preocupada solament de que no s'acabés. És curiós i trist com de vegades no som prou conscients d'eixos petits plaers que ens ofereix el món i que ens permeten evadir-nos un poc de la rutina: caminar descalç, cantar en veu alta, botar al llit, el café...
Aquest no era el seu cas.
            Mentre rumiava, en tot i en res i en la tassa, sense saber ben bé perquè, es va girar...

dijous, 4 de novembre de 2010

Breakfast at Tiffany's

Hui tinc un dia estrany: un d'eixos dies que Holly Golightly anomenaria "dies rojos". Sent la necessitat de parlar, de contar, de fer saber al món com em sent; d'explicar com m'ha afectat aquest canvi fins l'essència mateixa del meu ser, com ara, per fi i de moment, estic en pau i feliç, i com esta felicitat impregna cadascún dels meus pensaments. És per això que he decidit, fer "borrón i cuenta nueva" al meu antic bloc, esborrar totes les entrades cedroses i començar-ne un de nou, alegre, on poder expressar-me com m'apeteix ara: de forma creativa i desenfadada: és curiós com cada vegada que em pose seriosament amb el cant aquesta vena pugna per eixir...i allà anem de nou! Acompanyeu-me, per favor, en aquest viatge i doneu-me la vostra sincera, però càlida opinió.
Vos vull!!

Joc de mirades

Em mires i em confons:
Per què em mires?
És perquè no tens enlloc més on plantar els ulls?
Eixos ulls...
i de sobte desapareixen!
Per què!?
Per favor, no ho facis!
Si el meu ànim ho permet, jo et torno la mirada!
la mirada és teua, no meua:
i la meua...on és? De qui és?
i de sobte em mires.
et mire.
em mires.
et mire.
ens mirem.
somrius.
no et puc mirar!
però tu em mires:
em mires i m'acarones amb els ulls
eixos ulls...
i em mires...
i ja m'has confós.