Se m'ha ocurrit el principi d'un relat, se m'ocorren mil formes de seguir-lo i, com no se per quina decidir-me vos propose una coseta: anem a seguir-lo entre tots! Jo vos deixe açò per ací i qui vullga (si vol algú) que em deixe la seva continuació i em quedaré la que més m'agrade, que s'endurà de premi (Trrrrrrrrrrrrrrrrrr) una convidada a café! (bieeeeeennnnn!!!). Bé, si ningú s'anima (que és el que estime més probable), ja continuaré jo el dijous que ve, però volia probar l'experiment, a vore que passa! Ànimeu-vos! Muas.
Estava asseguda al café, mirant al buit i pesant simplement en eixa oloreta negra que sortia de la tassa: amb la ment preocupada solament de que no s'acabés. És curiós i trist com de vegades no som prou conscients d'eixos petits plaers que ens ofereix el món i que ens permeten evadir-nos un poc de la rutina: caminar descalç, cantar en veu alta, botar al llit, el café...
Aquest no era el seu cas.
Mentre rumiava, en tot i en res i en la tassa, sense saber ben bé perquè, es va girar...
