Em mires i em confons:
Per què em mires?
És perquè no tens enlloc més on plantar els ulls?
Eixos ulls...
i de sobte desapareixen!
Per què!?
Per favor, no ho facis!
Si el meu ànim ho permet, jo et torno la mirada!
la mirada és teua, no meua:
i la meua...on és? De qui és?
i de sobte em mires.
et mire.
em mires.
et mire.
ens mirem.
somrius.
no et puc mirar!
però tu em mires:
em mires i m'acarones amb els ulls
eixos ulls...
i em mires...
i ja m'has confós.
